641.5. Salsa de magranes agres.

Indicada per graellades, rostits i barbacoes de carn (i també d'alguns peixos!)

Ingredients:

(pes orientatiu per a les proporcions)

1,5 kg. de magranes agres (pes: pelades i desgranades.)
1 kg de sucre.
1/2 tassó (d'aigua) de vinagre de vi.
1 una branqueta de canyella.

Preparació:

Desgranades les magranes, barrejar-les amb el sucre i deixar-les reposar en un recipient adequat un dia.

Mesclar amb el vinagre i en una olla o cassola posar al foc. Afegir la canyella. Deixar bullir traient l'escuma de tant en tant. Quan la polpa hagi estovat, i la temperatura ens ho permeti, tamisar o passar pel passapuré per retirar les llavors. deixar-lo reposar un altre dia.

Tornar a bullir, almenys durant deu minuts -fins aconseguir el punt desitjat , recordant que en refredar espessa com qualsevol melmelada-, anar escumant de tant en tant. Deixar novament en repòs un dia.
Comprovar que té la consistència desitjada, i, adequada per omplir els pots de vidre. Si cal, bullir novament. Deixar refredar, i quan es pugui, omplir els pots, tTapar-los hermèticament i posar-los en un olla, que emplenarem amb aigua fins cobrir-los, i que posarem al foc per esterilitzar durant quinze minuts. En olles metàl.liques és convenient posar un drap en el fons per evitar el contacte del vidre amb el metall, i evitar així trencaments del vidre. Deixar refredar, retirar i ¡es poden conservar un any!

VARIACIONS.

Normalment se li sol donar la consistència d'una melmelada líquida que s'estengui bé sobre la carn. A mi m'agrada fer-com a mínim-dues consistències: una com l'anterior i una altra amb la consistència d'una confitura, per això, omplo la meitat dels pots, i continuo bullint la salsa fins a aconseguir que espesseixi, llavors omplo l'altra meitat de pots... i els esterilitzo junts.
La quantitat de sucre indicada es pot augmentar, segons el gust de cada un. Per obtenir un sabor més agre, també es pot disminuir, tenint present que pot ser que es conservi menys temps.
Accepta perfectament altres "tocs" de sabor, des afegir uns claus, un tros de pell de llimona... fins a una mica de branca de vainilla! Els claus i la vainilla jo els poso directament en els pots plens -abans de esterilitzar-, per obtenir sabors diferents amb una sola cocció. Anoto el tipus de pot per a cada sabor, i a l'hora de guardar els etiqueta adequadament.
Els orígens d'aquesta recepta no els puc datar... pertany a aquest reduït grup de records als quals no els pots associar una data, ni tan sols una època de la teva vida. El meu avi tenia un magraner agre que cuidava amb cura-i que jo segueixo cuidant!-... de nen sempre em vaig preguntar el perquè d'una fruita que no es podia menjar directament, potser és aquesta recepta l'explicació.