Com cada any, a l’entorn del Solstici d’hivern, la Seu de Mallorca ens regala l’espectacle d’un gegantí calidoscopi de color. Vist des del Baluard de Sant Pere, amb el permís dels niguls, aquesta és una de les sortides de sol més belles que podem contemplar.
Aquest efecte, descobert, estudiat i difós per la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX congrega cada any més i més seguidors amb la intenció de divulgar el coneixement matemàtic.
dijous, 8 de desembre del 2011
641.5 COQUES BAMBES MALLORQUINES
Ingredients per a 4 coques grans:
250 g de patata bullida amb la pell
100 g de saïm fos
3 ous mitjans
200 g de sucre
25 g de llevat premsat
100 g d’aigua tèbia
600 g de farina de força (aproximadament)
oli per untar
sucre en pols per ensalgar-les
llavors d’anís (opcional)
Preparació:
Pelau les patates i esclafau-les bé amb una forqueta. Foneu el llevat en l’aigua tèbia.
Tamisau la farina.
Posau el saïm fos (alerta, no ha de ser calent!) dins un bol. Abocau-hi el sucre i bateu la mescla. Incorporau-hi la patata esclafada (no ha de fer grumolls) encara calenta. Ara, els ous d’un en un. A continuació, el llevat, les llavors d’anís (si decidiu posar-n’hi) i després, la farina per tandes. Potser us falti o us sobri una mica de farina, perquè això depèn de la marca i del tamany dels ous. Quan la pasta ja no s’àferri a les mans, enfarinau la superfície de treball, posau-hi la pasta i treballau-la enèrgicament, amb moviments com els que es fan per rentar la roba a mà, durant 10-12 minuts. Si la pasta se us aferra molt a les mans, rentau-vos-les i untau-vos-les d’oli. Us anirà millor per treballar la pasta.
Feis una bolla amb la pasta.
Netejau el bol, untau-lo d’oli i posau-hi la bolla de pasta. Tapau-lo amb un plàstic a fi que no li toqui gens d’aire i deixau-la fermentar fins que dupliqui el volum inicial (el temps varia segons la temperatura i la humitat ambientals; a nosaltres ens ha fermentat en 5 hores).
Treis la pasta del bol, tornau-la a pastar damunt la superfície enfarinada durant 5 minuts. Dividiu la pasta en 4 parts més o menys iguals i donau-los forma arrodonida.
Folrau dues llaunes amb paper sulfuritzat i col·locau a cada llauna dues bolles de pasta, una mica untades d’oli i ben separades, en diagonal, deixant molt d’espai entre una i l’altra. Teniu en compte que amb la segona fermentació i la cocció posterior arribaran quasi a triplicar el volum inicial.
Posau les llaunes dins el forn apagat (o tapades amb pedaços ben nets i lluny de corrents d’aire) i deixau fermentar les coques de bell nou. És bo fer-ho a la nit i deixar-les tota la nit.
Quan quasi tripliquin el volum inicial (potser fins i tot es besin a la llauna; no passa res!), treis les llaunes del forn i enceneu-lo a 180º.
En ser calent, enfornau la primera llauna. Les coques seran cuites en devers 15 minuts. Han de quedar ben dauradetes, però flonges per dins. Comprovau que són cuites punxant el centre amb un escuradents, que n’ha de sortir eixut.
Treis la llauna del forn i deixau refredar les dues primeres coques damunt la llauna. Enfornau l’altra i segui el mateix procés.
Quan siguin ben fredes, podeu congelar les que no hagueu de consumir. El dia que vulgueu consumir-les, simplement descongelau-les a temperatura ambient.
Nota:
Aquestes coques es mengen a Mallorca acompanyant el torró fluix, el fort, el massapà, la llet d’ametla de Santa Maria que es consumeix per Nadal… Són boníssimes també, és clar, amb una bona tassa de xocolata desfeta o amb un cafè amb llet.
Font: Bojos per la cuina. http://www.bojosperlacuina.com/seccions/receptes/coques-bambes-mallorquines/
diumenge, 25 de setembre del 2011
72. Los baños árabes de Palma.
El único monumento islámico conservado en Ciutat se encuentra en los jardines de Can Fontiroig y su acceso está en la calle Portella.
En el año 902, Abd Allah, emir omeya de Córdoba, ordenó la ocupación de las Baleares. Tras su conquista nombró como gobernador de las islas a Isam al Jawlani. Éste ocupó el cargo a lo largo de diez años y durante este período se dedicó a construir "en la ciudad mezquitas, posadas y baños" (Rosselló Bordoy, 1956). A partir de entonces Palma, convertida ahora en Madina Mayurqa, experimentó un importante período de expansión demográfico y urbano. En 1200 esta ciudad competía con las mejores de Al-Andalus, sólo Córdoba, Sevilla, Toledo o Almería les ganaban en importancia. Cuatro mil casas; cuarenta ocho hornos; ciento veintiséis huertos; cincuenta y dos obradores; nuevas murallas, mucho más largas y poderosas que las antiguas romanas; un palacio sobre el mar… Todo este inmenso legado, ¿dónde se encuentra? ¿Dónde se esconde?
Durante siglos, estas preguntas han rondado sobre las cabezas, tanto de los mallorquines curiosos de conocer el pasado de la ciudad, como de los viajeros que nos han visitado con inquietudes culturales. ¿Cómo es posible que queden tan pocos restos arquitectónicos de la época islámica en la isla?
Hoy en día sabemos que, a pesar de la importancia y dimensión de Madina Mayurqa, ésta, al convertirse en Ciutat de Mallorques, fue cambiando paulatinamente su aspecto "árabe" al "gótico" o feudal. El historiador Gabriel Llompart, hace unos años nos descubrió un comentario escrito en el siglo XV, en el que hacía constatar que Palma había perdido cualquier vestigio arabesco. El castillo de la Almudaina, las puertas del Temple, algunas casonas que se esparcen por el centro histórico, algún trazo de las murallas que sobrevivieron al siglo XX… todos ellos, sin duda alguna, poseen estructuras arquitectónicas islámicas, pero perdieron hace tiempo su aspecto original. Realmente, sólo nos queda un edificio con la suficiente entidad que nos permita decir que estamos ante un monumento de época islámica: los Baños Árabes, también conocidos por los Baños de la Portella, al ser en esa calle donde se encuentra el acceso principal de Can Fontiroig, propiedad donde está ubicada la construcción árabe.
Los baños, tanto públicos como privados, fueron lugares corrientes en Palma. En el libro del Repartiment aparecen algunos de ellos, concretamente se citan los públicos. Parece ser que los Baños Árabes de la calle Portella debieron ser privados, pues no hay ninguna pista de ellos en el Repartiment.
De esta manera, los Baños Árabes se localizan en los bellos jardines de Can Fontiroig. Los jardines y la casa están separados por una vía pública, la calle de Can Serra, por lo que se comunican a través de una pasarela o puente. Ahora ya han desaparecido muchos de ellos, pero antes no era extraño que las casas tuviesen puentes que cruzasen calles para acceder al jardín o a otras estancias de la casa. Uno de esos puentes más famosos era el de Can Torrella, hoy desaparecido, o el de Can Formiguera que todavía se puede ver en la misma calle de Can Serra. De todas formas, a los Baños Árabes se puede acceder directamente desde la calle de Can Serra. Una de las descripciones más antiguas sobre los baños es la que se publicó en Madrid en 1871 en la Revista de Construcciones Civiles: "…junto al convento de Santa Clara, hállase situada la construcción conocida con el nombre de Los baños árabes, pequeña sala cuadrada que se adosa por dos de sus lados a otros edificios, en parte, seguramente tan antiguos como aquella".
Al monumento se accede desde un lateral del jardín y se entra a través de un portal que describe un arco de herradura –Luis Ripoll, bajo el pseudónimo de Aliquid, dejó escrito en Panorama Balear, que se trata de una puerta neo-árabe–. En la actualidad, a parte de unas pequeñas salas anexas, el monumento se concentra en un espacio central. Ese lugar estaba destinado a los baños de vapor. La sala, a pesar de la rudeza y el primitivismo, es de una extraordinaria belleza. Describiendo una planta cuadrada, en la parte central se erigen doce columnas unidas entre sí mediante arcos de herradura, sobre los cuales se levantan las pechinas, y en ellas descansa una cúpula de media naranja. Ésta última, junto a los capiteles de las columnas son quizás los elementos arquitectónicos más destacados. Llama la atención la diversidad en la traza de los capiteles. Parecen de épocas diversas, dando la impresión de que fueron "reciclados" de edificios más antiguos al construirse el monumento.
La datación de los Baños Árabes ha sido una incógnita durante muchos años. Los más osados se atrevían a situar los orígenes del edificio allá por los siglos X u XI. Ahora bien, las excavaciones arqueológicas que tuvieron lugar hace unos años en el interior del convento de Santa Clara, concretamente en unas salas confrontantes con los Baños, se pudo comprobar que esa área de la antigua Madina Mayurqa fue literalmente arrasada durante la razia pisano-catalana de 1115. Por tanto, conociendo este dato, podemos afirmar que los baños datan del siglo XII, construidos seguramente en época almorávide.
En opinión de Guillem Rosselló-Bordoy, "en si mismo, el edificio no tiene ningún valor arquitectónico ni artístico, pero, es interesante por el hecho de ser el único monumento declaradamente musulmán conservado en Mallorca. Así, pues, es ese valor emocional el que nos obliga a otorgarle un especial interés". Durante estos últimos cincuenta años, los Baños Árabes se han dado a conocer. La posibilidad de poderlos visitar ha incrementado su interés, hasta tal punto que hoy en día se pueden considerar uno de los pequeños tesoros de la Palma monumental.
Fuente: BARTOMEU BESTARD. CRONISTA OFICIAL DE PALMA
En el año 902, Abd Allah, emir omeya de Córdoba, ordenó la ocupación de las Baleares. Tras su conquista nombró como gobernador de las islas a Isam al Jawlani. Éste ocupó el cargo a lo largo de diez años y durante este período se dedicó a construir "en la ciudad mezquitas, posadas y baños" (Rosselló Bordoy, 1956). A partir de entonces Palma, convertida ahora en Madina Mayurqa, experimentó un importante período de expansión demográfico y urbano. En 1200 esta ciudad competía con las mejores de Al-Andalus, sólo Córdoba, Sevilla, Toledo o Almería les ganaban en importancia. Cuatro mil casas; cuarenta ocho hornos; ciento veintiséis huertos; cincuenta y dos obradores; nuevas murallas, mucho más largas y poderosas que las antiguas romanas; un palacio sobre el mar… Todo este inmenso legado, ¿dónde se encuentra? ¿Dónde se esconde?
Durante siglos, estas preguntas han rondado sobre las cabezas, tanto de los mallorquines curiosos de conocer el pasado de la ciudad, como de los viajeros que nos han visitado con inquietudes culturales. ¿Cómo es posible que queden tan pocos restos arquitectónicos de la época islámica en la isla?
Hoy en día sabemos que, a pesar de la importancia y dimensión de Madina Mayurqa, ésta, al convertirse en Ciutat de Mallorques, fue cambiando paulatinamente su aspecto "árabe" al "gótico" o feudal. El historiador Gabriel Llompart, hace unos años nos descubrió un comentario escrito en el siglo XV, en el que hacía constatar que Palma había perdido cualquier vestigio arabesco. El castillo de la Almudaina, las puertas del Temple, algunas casonas que se esparcen por el centro histórico, algún trazo de las murallas que sobrevivieron al siglo XX… todos ellos, sin duda alguna, poseen estructuras arquitectónicas islámicas, pero perdieron hace tiempo su aspecto original. Realmente, sólo nos queda un edificio con la suficiente entidad que nos permita decir que estamos ante un monumento de época islámica: los Baños Árabes, también conocidos por los Baños de la Portella, al ser en esa calle donde se encuentra el acceso principal de Can Fontiroig, propiedad donde está ubicada la construcción árabe.
Los baños, tanto públicos como privados, fueron lugares corrientes en Palma. En el libro del Repartiment aparecen algunos de ellos, concretamente se citan los públicos. Parece ser que los Baños Árabes de la calle Portella debieron ser privados, pues no hay ninguna pista de ellos en el Repartiment.
De esta manera, los Baños Árabes se localizan en los bellos jardines de Can Fontiroig. Los jardines y la casa están separados por una vía pública, la calle de Can Serra, por lo que se comunican a través de una pasarela o puente. Ahora ya han desaparecido muchos de ellos, pero antes no era extraño que las casas tuviesen puentes que cruzasen calles para acceder al jardín o a otras estancias de la casa. Uno de esos puentes más famosos era el de Can Torrella, hoy desaparecido, o el de Can Formiguera que todavía se puede ver en la misma calle de Can Serra. De todas formas, a los Baños Árabes se puede acceder directamente desde la calle de Can Serra. Una de las descripciones más antiguas sobre los baños es la que se publicó en Madrid en 1871 en la Revista de Construcciones Civiles: "…junto al convento de Santa Clara, hállase situada la construcción conocida con el nombre de Los baños árabes, pequeña sala cuadrada que se adosa por dos de sus lados a otros edificios, en parte, seguramente tan antiguos como aquella".
Al monumento se accede desde un lateral del jardín y se entra a través de un portal que describe un arco de herradura –Luis Ripoll, bajo el pseudónimo de Aliquid, dejó escrito en Panorama Balear, que se trata de una puerta neo-árabe–. En la actualidad, a parte de unas pequeñas salas anexas, el monumento se concentra en un espacio central. Ese lugar estaba destinado a los baños de vapor. La sala, a pesar de la rudeza y el primitivismo, es de una extraordinaria belleza. Describiendo una planta cuadrada, en la parte central se erigen doce columnas unidas entre sí mediante arcos de herradura, sobre los cuales se levantan las pechinas, y en ellas descansa una cúpula de media naranja. Ésta última, junto a los capiteles de las columnas son quizás los elementos arquitectónicos más destacados. Llama la atención la diversidad en la traza de los capiteles. Parecen de épocas diversas, dando la impresión de que fueron "reciclados" de edificios más antiguos al construirse el monumento.
La datación de los Baños Árabes ha sido una incógnita durante muchos años. Los más osados se atrevían a situar los orígenes del edificio allá por los siglos X u XI. Ahora bien, las excavaciones arqueológicas que tuvieron lugar hace unos años en el interior del convento de Santa Clara, concretamente en unas salas confrontantes con los Baños, se pudo comprobar que esa área de la antigua Madina Mayurqa fue literalmente arrasada durante la razia pisano-catalana de 1115. Por tanto, conociendo este dato, podemos afirmar que los baños datan del siglo XII, construidos seguramente en época almorávide.
En opinión de Guillem Rosselló-Bordoy, "en si mismo, el edificio no tiene ningún valor arquitectónico ni artístico, pero, es interesante por el hecho de ser el único monumento declaradamente musulmán conservado en Mallorca. Así, pues, es ese valor emocional el que nos obliga a otorgarle un especial interés". Durante estos últimos cincuenta años, los Baños Árabes se han dado a conocer. La posibilidad de poderlos visitar ha incrementado su interés, hasta tal punto que hoy en día se pueden considerar uno de los pequeños tesoros de la Palma monumental.
Fuente: BARTOMEU BESTARD. CRONISTA OFICIAL DE PALMA
dijous, 25 d’agost del 2011
398. Cossiers. (MONTUÏRI. Mallorca). Les danses (VIDEO)
COSSIERS DE MONTUIRI. Festes de Sant Bartomeu. Reportatge.
COSSIERS DE MONTUIRI. Festes de Sant Bartomeu. Plànol en picat.
EL DIMONI.
"Mestre Joan".
"El rei no podia".
"El mercanço".
"Els mocadors" (per dur les autoritats a l'esglèsia).
"L'oferta". (A l'interior del temple).
...I EL DARRER BALL.
COSSIERS DE MONTUIRI. Festes de Sant Bartomeu. Plànol en picat.
EL DIMONI.
"Mestre Joan".
"El rei no podia".
"El mercanço".
"Els mocadors" (per dur les autoritats a l'esglèsia).
"L'oferta". (A l'interior del temple).
...I EL DARRER BALL.
641.5. Salsa de magranes agres.
Indicada per graellades, rostits i barbacoes de carn (i també d'alguns peixos!)
Ingredients:
(pes orientatiu per a les proporcions)
1,5 kg. de magranes agres (pes: pelades i desgranades.)
1 kg de sucre.
1/2 tassó (d'aigua) de vinagre de vi.
1 una branqueta de canyella.
Preparació:
Desgranades les magranes, barrejar-les amb el sucre i deixar-les reposar en un recipient adequat un dia.
Mesclar amb el vinagre i en una olla o cassola posar al foc. Afegir la canyella. Deixar bullir traient l'escuma de tant en tant. Quan la polpa hagi estovat, i la temperatura ens ho permeti, tamisar o passar pel passapuré per retirar les llavors. deixar-lo reposar un altre dia.
Tornar a bullir, almenys durant deu minuts -fins aconseguir el punt desitjat , recordant que en refredar espessa com qualsevol melmelada-, anar escumant de tant en tant. Deixar novament en repòs un dia.
Comprovar que té la consistència desitjada, i, adequada per omplir els pots de vidre. Si cal, bullir novament. Deixar refredar, i quan es pugui, omplir els pots, tTapar-los hermèticament i posar-los en un olla, que emplenarem amb aigua fins cobrir-los, i que posarem al foc per esterilitzar durant quinze minuts. En olles metàl.liques és convenient posar un drap en el fons per evitar el contacte del vidre amb el metall, i evitar així trencaments del vidre. Deixar refredar, retirar i ¡es poden conservar un any!
VARIACIONS.
Normalment se li sol donar la consistència d'una melmelada líquida que s'estengui bé sobre la carn. A mi m'agrada fer-com a mínim-dues consistències: una com l'anterior i una altra amb la consistència d'una confitura, per això, omplo la meitat dels pots, i continuo bullint la salsa fins a aconseguir que espesseixi, llavors omplo l'altra meitat de pots... i els esterilitzo junts.
La quantitat de sucre indicada es pot augmentar, segons el gust de cada un. Per obtenir un sabor més agre, també es pot disminuir, tenint present que pot ser que es conservi menys temps.
Accepta perfectament altres "tocs" de sabor, des afegir uns claus, un tros de pell de llimona... fins a una mica de branca de vainilla! Els claus i la vainilla jo els poso directament en els pots plens -abans de esterilitzar-, per obtenir sabors diferents amb una sola cocció. Anoto el tipus de pot per a cada sabor, i a l'hora de guardar els etiqueta adequadament.
Els orígens d'aquesta recepta no els puc datar... pertany a aquest reduït grup de records als quals no els pots associar una data, ni tan sols una època de la teva vida. El meu avi tenia un magraner agre que cuidava amb cura-i que jo segueixo cuidant!-... de nen sempre em vaig preguntar el perquè d'una fruita que no es podia menjar directament, potser és aquesta recepta l'explicació.
Ingredients:
(pes orientatiu per a les proporcions)
1,5 kg. de magranes agres (pes: pelades i desgranades.)
1 kg de sucre.
1/2 tassó (d'aigua) de vinagre de vi.
1 una branqueta de canyella.
Preparació:
Desgranades les magranes, barrejar-les amb el sucre i deixar-les reposar en un recipient adequat un dia.
Mesclar amb el vinagre i en una olla o cassola posar al foc. Afegir la canyella. Deixar bullir traient l'escuma de tant en tant. Quan la polpa hagi estovat, i la temperatura ens ho permeti, tamisar o passar pel passapuré per retirar les llavors. deixar-lo reposar un altre dia.
Tornar a bullir, almenys durant deu minuts -fins aconseguir el punt desitjat , recordant que en refredar espessa com qualsevol melmelada-, anar escumant de tant en tant. Deixar novament en repòs un dia.
Comprovar que té la consistència desitjada, i, adequada per omplir els pots de vidre. Si cal, bullir novament. Deixar refredar, i quan es pugui, omplir els pots, tTapar-los hermèticament i posar-los en un olla, que emplenarem amb aigua fins cobrir-los, i que posarem al foc per esterilitzar durant quinze minuts. En olles metàl.liques és convenient posar un drap en el fons per evitar el contacte del vidre amb el metall, i evitar així trencaments del vidre. Deixar refredar, retirar i ¡es poden conservar un any!
VARIACIONS.
Normalment se li sol donar la consistència d'una melmelada líquida que s'estengui bé sobre la carn. A mi m'agrada fer-com a mínim-dues consistències: una com l'anterior i una altra amb la consistència d'una confitura, per això, omplo la meitat dels pots, i continuo bullint la salsa fins a aconseguir que espesseixi, llavors omplo l'altra meitat de pots... i els esterilitzo junts.
La quantitat de sucre indicada es pot augmentar, segons el gust de cada un. Per obtenir un sabor més agre, també es pot disminuir, tenint present que pot ser que es conservi menys temps.
Accepta perfectament altres "tocs" de sabor, des afegir uns claus, un tros de pell de llimona... fins a una mica de branca de vainilla! Els claus i la vainilla jo els poso directament en els pots plens -abans de esterilitzar-, per obtenir sabors diferents amb una sola cocció. Anoto el tipus de pot per a cada sabor, i a l'hora de guardar els etiqueta adequadament.
Els orígens d'aquesta recepta no els puc datar... pertany a aquest reduït grup de records als quals no els pots associar una data, ni tan sols una època de la teva vida. El meu avi tenia un magraner agre que cuidava amb cura-i que jo segueixo cuidant!-... de nen sempre em vaig preguntar el perquè d'una fruita que no es podia menjar directament, potser és aquesta recepta l'explicació.
dimecres, 24 d’agost del 2011
398. Cossiers. (MONTUÏRI. Mallorca). (CAT)
Els Cossiers de Montuïri són un grup de dansa ancestral de la vila mallorquina de Montuïri que actúen el dia de l'Ascenció i a les festes patronals de Sant Bartomeu.
ORIGEN.
L'origen dels cossiers el tobaríem a la festa medieval del Corpus Christi com a figures que acompanyaven la processó, i que posteriorment passaren a les festes patronals. ELs cossiers de Montuïri estàn documentats ja a 1821, tot i que es té el convenciment de que el seu origen és molt anterior.
Antigament els cossiers actuaven a les Completes, la primera dansa se feia al davant de la rectoría i desprès de la misa major sortíen a recollir "prendes" (donatius) per a les carreres a peu. El día de sant Bartomeu encapçalaven la processó de la tarde interpretant "Els Mocadors". Fins començament del segle XX els cossiers participaven en les carreres animades amb la música "Sa Mitja Nit", amb la particularitat de que els dansaires sempre deixaven guanyar a la dama
DANSES I MÚSICA.
Les danses són representades per set homes -sis cossiers i la dama- acompanyts de la figura del "Dimoni". Les danses tenen música de flabiol i tamborino, a "Els Mocadors" també hi sonen le xeremíes. La major part de les danses es fan en cercle, amb la dama al centr. No segueixen la regla "els Mocadors" ni "l'Oferta".
Les danses que s'interpreten actualment són "Flor de Murta" , "Mestre Joan", "El Rei no podía"), "la Gallineta Rossa", l'"Obriu-mos", "Sa Dansa Nova", "Els Mocadors", "Es Mercançó" i "l'Oferta".
"Els Mocadors" acompanya a les autoridats civils o eclesiàstiques, la dansa de "l'Oferta" sols es balla dintre del temple el dia del patró, fins als 90 del segle XX el ball "Es Mercanço" només s'interpretava per a les autoritats, a l'interior de l'Ajuntament, ara es balla un cop sobre el catafal i l'altre a l'interior de l'edifici municipal.
Actualment "Es Gentil" o "Sa Gentil senyora" i "Sa Mitja Nit" ja no es representen.
INDUMENTÀRIA.
Els sis cossiers vesteixen dos de groc, dos de rosa i dos de verd, colocant-se de manera alterna per a les danses. La camisa dels cossiers és blanca, amb una ampla faixa de color. Sobre les espatlles i el pit porten "Sa punta" -una capa petiota-, adornada amb reliquis, estampes de sants. Duen una falda curta, "túnel", pantalons amples blancs, calces amb cascavells en diagonal i sabates del mateix color. El capell és d'ala ampla, recollit en forma de teula, es decora amb flors artificials -antigament naturals- i petits miralls. Del capell pengen tres cintes anomenadess "Sa mocada". En una ma duen un mocador i un ramet d'alfàbrega en l'altre.
La dama vesteix pantaló blanc que cobreix amb una falda estampada més llarga que la dels cossiers. La brusa és tambè blanca i no porta "Sa punta". El capell que duu és pla i d'ala curta, en una de les mans, a diferència dels cossiers, duu cascavells per a marcar el ritme.
EL DIMONI.
El Dimoni no forma part dels cossiers en sentit estricte, pero no s'entenen les danses ni la festa sense aquest personatge. La seva principal funció és obrir pas a la comitiva i fer lloc per al ball, emprant la "Llendera" i "la Barrota". Durant la dansa també interpreta de manera graciosa alguns passos dels cossiers, per acabar vençut, al final de la dansa, per la dama, qui posa el peu al seu damunt.
Una altra tasca del dimoni és perseguir i afuetejar amb la "llendera" als joves que el provoquen, bé al llarg del recorregut bé al final d'una dansa, motiu que fa freqüent que no es deixi trepitjar i abandoni la barrota per a poder córrer més aviat.
Porta una "Careta" -antigament de fusta- amb dues banyes de boc, celles i bigoti de pèl de cavall. El vestit és de tela de sac, fermat amb una corda i pintat amb temes de l'infern. Al darrere, penjat de la corda du un "Picarol" que sols els nins més agosarats s'atreveixen a fer sonar.
EL DIA DE L'ASCENSIÓ.
El 15 d'agost els cossiers, el dimoni i els xeremiers surten de l'Ajuntament a les 19:00. Les duess primeres danses es fan sobre un cadafal: la primera és sempre "Flor de Murta". Desprès comencen el recorregut acompanyats per la música d'una parella de xeremiers, van aturant-se al davant de cada establiment (tenda, bar, etc) obert on interpreten una dansa, amb l'intenció de recollir "joies" (donatius) que seràn els premis a les corregudes que es cel·lebren el matí del 25 d'agost.
Després d'haver recorregut bona part de la vila, el sèquit torna a la Plaça Major on., sobre el catafal interpreten altres dues danses, acabant l'actuació.
SANT BARTOMEU.
Els Cossiers de Montuïri fan tres sortides al llarg de les festes de Sant Bartomeu: dues el dia abans i una el día del patró.
A la primera dansa, el dia abans de Sant Bartomeu, a les set de l'horabaixa compareixen amb el Dimoni i els flabiolers a la plaça de l'Ajuntament, -sempre de gom a gom de gent, especialment jove, que minuts abans de l'hora establerta ja reclamen la presència dels protagonistes de la festa- per a,
tal com dicta el protocol, interpretar "Flor de Murta", el més representatiu dels seus balls i que originà l'himne de Montuïri.
Desprès, els Cossiers acompanyen a les autoritats religioses des de la rectoría al temple parroquial per a assistir a les Completes, i a l'acte religios-popular de culte a l'imatge del patró.
En el temple es reparteixen entre els asistents ramets d'alfàbrega, la miateixa planta que porten en mà als Cossiers quan ballen i l'aroma de la que espanta els insectes. Aplicat metafòricament a la festa, aquest símbol allunya qualsevol mal que pugui afectar a la població.
Rera la pausa de les Completes, el grup comença el recorregut pel poble: Carrer Major, pare Vicenç Mas, es Dau, Ramon Llull… És costum visitar les cases de les autoritats locals, antics cossiers o flabliolers així com la de personalitats de la vila. Els balls, las melodíes, les corregudes al davant del Dimoni… la festa es perllonga fins ben entrada la fosca.
Dues hores després del començament del primer ball, la comitiva que els sigueix i que va augmentant cada cop més, s'acosta al carrer de Es Pujol: queda el darrer de l'itinerari. La baixada de la costa que, perillosa per a qui no està avesat a córrer davant del Dimoni, resulta espectacular.
Altre cop a la plaça, els Cossiers pugen al catafal per oferir les darreres danses del dia de Sa Revetlla.
El dia de de Sant Bartomeu, els Cossiers dansen per darrera vegada. La jornada comença a les 9:00 al toc de l'alba de les xeremies des del campanar de l'esglèsia. A les 10:00 surten els cossiers i el dimoni de l'Ajuntament, ballen sobre el catafal i comencen el recorregut pel poble. Tot seguit acompanyen amb la dansa de "Els Mocadors" a las autoritats religioses i civils (per separat) cap el temple per a la Missa Major. Després de l'homilía dansen "l´Oferta" a l'interior del temple. Aprop de la una i sobre el catafal de la plaça de l'Ajuntament, els Cossiers ofereixen les darreres actuacions al públic.
Fotos Biel Gomila i "Un cop d'ull"
ORIGEN.
L'origen dels cossiers el tobaríem a la festa medieval del Corpus Christi com a figures que acompanyaven la processó, i que posteriorment passaren a les festes patronals. ELs cossiers de Montuïri estàn documentats ja a 1821, tot i que es té el convenciment de que el seu origen és molt anterior.
Antigament els cossiers actuaven a les Completes, la primera dansa se feia al davant de la rectoría i desprès de la misa major sortíen a recollir "prendes" (donatius) per a les carreres a peu. El día de sant Bartomeu encapçalaven la processó de la tarde interpretant "Els Mocadors". Fins començament del segle XX els cossiers participaven en les carreres animades amb la música "Sa Mitja Nit", amb la particularitat de que els dansaires sempre deixaven guanyar a la dama
DANSES I MÚSICA.
Les danses són representades per set homes -sis cossiers i la dama- acompanyts de la figura del "Dimoni". Les danses tenen música de flabiol i tamborino, a "Els Mocadors" també hi sonen le xeremíes. La major part de les danses es fan en cercle, amb la dama al centr. No segueixen la regla "els Mocadors" ni "l'Oferta".
Les danses que s'interpreten actualment són "Flor de Murta" , "Mestre Joan", "El Rei no podía"), "la Gallineta Rossa", l'"Obriu-mos", "Sa Dansa Nova", "Els Mocadors", "Es Mercançó" i "l'Oferta".
"Els Mocadors" acompanya a les autoridats civils o eclesiàstiques, la dansa de "l'Oferta" sols es balla dintre del temple el dia del patró, fins als 90 del segle XX el ball "Es Mercanço" només s'interpretava per a les autoritats, a l'interior de l'Ajuntament, ara es balla un cop sobre el catafal i l'altre a l'interior de l'edifici municipal.
Actualment "Es Gentil" o "Sa Gentil senyora" i "Sa Mitja Nit" ja no es representen.
INDUMENTÀRIA.
Els sis cossiers vesteixen dos de groc, dos de rosa i dos de verd, colocant-se de manera alterna per a les danses. La camisa dels cossiers és blanca, amb una ampla faixa de color. Sobre les espatlles i el pit porten "Sa punta" -una capa petiota-, adornada amb reliquis, estampes de sants. Duen una falda curta, "túnel", pantalons amples blancs, calces amb cascavells en diagonal i sabates del mateix color. El capell és d'ala ampla, recollit en forma de teula, es decora amb flors artificials -antigament naturals- i petits miralls. Del capell pengen tres cintes anomenadess "Sa mocada". En una ma duen un mocador i un ramet d'alfàbrega en l'altre.
La dama vesteix pantaló blanc que cobreix amb una falda estampada més llarga que la dels cossiers. La brusa és tambè blanca i no porta "Sa punta". El capell que duu és pla i d'ala curta, en una de les mans, a diferència dels cossiers, duu cascavells per a marcar el ritme.
EL DIMONI.
El Dimoni no forma part dels cossiers en sentit estricte, pero no s'entenen les danses ni la festa sense aquest personatge. La seva principal funció és obrir pas a la comitiva i fer lloc per al ball, emprant la "Llendera" i "la Barrota". Durant la dansa també interpreta de manera graciosa alguns passos dels cossiers, per acabar vençut, al final de la dansa, per la dama, qui posa el peu al seu damunt.
Una altra tasca del dimoni és perseguir i afuetejar amb la "llendera" als joves que el provoquen, bé al llarg del recorregut bé al final d'una dansa, motiu que fa freqüent que no es deixi trepitjar i abandoni la barrota per a poder córrer més aviat.
Porta una "Careta" -antigament de fusta- amb dues banyes de boc, celles i bigoti de pèl de cavall. El vestit és de tela de sac, fermat amb una corda i pintat amb temes de l'infern. Al darrere, penjat de la corda du un "Picarol" que sols els nins més agosarats s'atreveixen a fer sonar.
EL DIA DE L'ASCENSIÓ.
El 15 d'agost els cossiers, el dimoni i els xeremiers surten de l'Ajuntament a les 19:00. Les duess primeres danses es fan sobre un cadafal: la primera és sempre "Flor de Murta". Desprès comencen el recorregut acompanyats per la música d'una parella de xeremiers, van aturant-se al davant de cada establiment (tenda, bar, etc) obert on interpreten una dansa, amb l'intenció de recollir "joies" (donatius) que seràn els premis a les corregudes que es cel·lebren el matí del 25 d'agost.
Després d'haver recorregut bona part de la vila, el sèquit torna a la Plaça Major on., sobre el catafal interpreten altres dues danses, acabant l'actuació.
SANT BARTOMEU.
Els Cossiers de Montuïri fan tres sortides al llarg de les festes de Sant Bartomeu: dues el dia abans i una el día del patró.
A la primera dansa, el dia abans de Sant Bartomeu, a les set de l'horabaixa compareixen amb el Dimoni i els flabiolers a la plaça de l'Ajuntament, -sempre de gom a gom de gent, especialment jove, que minuts abans de l'hora establerta ja reclamen la presència dels protagonistes de la festa- per a,
tal com dicta el protocol, interpretar "Flor de Murta", el més representatiu dels seus balls i que originà l'himne de Montuïri.
Desprès, els Cossiers acompanyen a les autoritats religioses des de la rectoría al temple parroquial per a assistir a les Completes, i a l'acte religios-popular de culte a l'imatge del patró.
En el temple es reparteixen entre els asistents ramets d'alfàbrega, la miateixa planta que porten en mà als Cossiers quan ballen i l'aroma de la que espanta els insectes. Aplicat metafòricament a la festa, aquest símbol allunya qualsevol mal que pugui afectar a la població.
Rera la pausa de les Completes, el grup comença el recorregut pel poble: Carrer Major, pare Vicenç Mas, es Dau, Ramon Llull… És costum visitar les cases de les autoritats locals, antics cossiers o flabliolers així com la de personalitats de la vila. Els balls, las melodíes, les corregudes al davant del Dimoni… la festa es perllonga fins ben entrada la fosca.
Dues hores després del començament del primer ball, la comitiva que els sigueix i que va augmentant cada cop més, s'acosta al carrer de Es Pujol: queda el darrer de l'itinerari. La baixada de la costa que, perillosa per a qui no està avesat a córrer davant del Dimoni, resulta espectacular.
Altre cop a la plaça, els Cossiers pugen al catafal per oferir les darreres danses del dia de Sa Revetlla.
El dia de de Sant Bartomeu, els Cossiers dansen per darrera vegada. La jornada comença a les 9:00 al toc de l'alba de les xeremies des del campanar de l'esglèsia. A les 10:00 surten els cossiers i el dimoni de l'Ajuntament, ballen sobre el catafal i comencen el recorregut pel poble. Tot seguit acompanyen amb la dansa de "Els Mocadors" a las autoritats religioses i civils (per separat) cap el temple per a la Missa Major. Després de l'homilía dansen "l´Oferta" a l'interior del temple. Aprop de la una i sobre el catafal de la plaça de l'Ajuntament, els Cossiers ofereixen les darreres actuacions al públic.
Fotos Biel Gomila i "Un cop d'ull"
398. Cossiers (MONTUÏRI. Mallorca) (CAST)
Los Cossiers de Montuïri son un grupo de danza ancestral de la villa mallorquina de Montuïri que actúan el día de la Ascención y en las fiestas patronales de San Bartolomé.
ORIGEN.
El origen de los cossiers se encontraría en la fiesta medieval del Corpus Christi como figuras que acompañaban la procesión, pero posteriormente se trasladaron a las fiestas patronales. Los cossiers de Montuïri se encuentran documentados ya en 1821, aunque se tiene la convicción de que su origen es muy anterior.
Antiguamente los cossiers actuaban en las Completes, la primera danza se realizaba delante de la rectoría y después de celebrarse la misa mayor salían a recoger donativos para las carreras pedestres. El día de san Bartolomé abrían la procesión de la tarde interpretando "Els Mocadors" (los pañuelos). Hasta comienzos del siglo XX los cossiers participaban en las carreras animadas con la música "Sa Mitja Nit" (la media noche), con la peculiaridad de que los danzadores siempre dejaban llegar primero a la dama
DANZAS Y MÚSICA.
Las danzas son representadas por siete hombres -seis cossiers y la dama- acompañados de la figura del "Dimoni" (diablo). Las danzas se acompañan con música de "flabiol" (flauta) y "tamborino" (tamboril), a excepción de "Els Mocadors" a la que también acompaña la "xeremía" (gaita). La mayoría de los bailes se ejecutan en círculo y con la dama en el centro. Salen de este esquema "els Mocadors" y "l'Oferta" (la oferta).
Las danzas que se interpretan actualmente son "Flor de Murta" (flor de mirto), "Mestre Joan" (maestre Juan), "El Rei no podía" (el rey no podía), "la Gallineta Rossa" (la gallinita rubia), l'"Obriu-mos" (abrirnos), "Sa Dansa Nova" (la danza nueva), "Els Mocadors", "Es Mercançó" y "l'Oferta".
"Els Mocadors" se usa para acompañar a las autoridades civiles o eclesiásticas, la danza de "l'Oferta" sólo tiene lugar dentro de la templo el día del patrón, hasta los años 90 del siglo XX el baile "Es Mercanço" solo se interpretaba para las autoridades, en el interior, del Ayuntamiento, hoy en día se baila una vez sobre el escenario y otra dentro del edificio municipal.
Actualmente "Es Gentil" o "Sa Gentil senyora" (el gentil o la gentil señora) y "Sa Mitja Nit" ya no se representan.
INDUMENTARIA.
Los seis cossiers visten dos de amarillo, dos de rosa y dos de verde, colocándose de forma alterna para las danzas. La camisa de los cossiers es blanca, ceñida con una amplia faja de color. Sobre los hombros y el pecho llevan una capita, llamada "Sa punta", adornada con estampas de santos (reliquis). Llevan una falda corta, "túnel", pantalones amplios blancos, medias con cascabeles en diagonal y zapatillas del mismo color. El sombrero es de ala amplia, recogido en forma de teja, se decora con flores artificiales -antiguamente naturales- y pequeños espejos. Del sombrero cuelgan tres cintas llamadas "Sa mocada". En una mano llevan un pañuelo y un ramo de albaca en la otra.
La dama viste un pantalón blanco que cubre con una falda estampada y más larga que la de los cossiers. La blusa es también blanca y no viste "Sa punta". El sombrero que luce es plano y de ala corta, en una de sus manos, a diferencia de los cossiers, además de cintas, lleva cascabeles para marcar el ritmo.
EL DIMONI.
El "Dimoni" (diablo) no forma parte de los cossiers en sentido estricto, pero no se conciben las danzas ni la fiesta sin éste personaje. Su principal función es abrir paso a la comitiva y dejar lugar para el baile, usando la "Llendera" (un látigo)y la "Barrota" (la barra, un gran palo). Durante la danza también interpreta de manera graciosa algunos pasos de los cossiers para terminar siendo vencido al final de la danza por la dama, que posa su pie encima.
Otra función del dimoni es perseguir y golpear con la "llendera" a los jóvenes que lo provocan, ya sea durante el recorrido o al final de un baile, motivo por el cual es frecuente que no se deje pisar y abandone la barrota para poder correr más rápido.
Lleva una "Careta" (máscara) -antiguamente de madera- con dos cuernos de macho cabrío encorvados, cejas y bigotes de crin de caballo. El vestido es de tela de saco, atado con cuerda y decorado con motivos infernales. En la parte trasera del cinturón lleva un "Picarol" (esquila) que sólo los niños más osados se atreven a sonar.
EL DIA DE LA ASCENSIÓN.
El 15 de agosto los cossiers, el dimoni y los xeremiers salen del Ayuntamiento a las 19:00. Las dos primeras danzas se realizan sobre un escenario: la primera es siempre "Flor de Murta". Posteriormente empiezan el recorrido acompañados por la música de una pareja de xeremiers, van parándose delante de cada establecimiento (tienda, bar, etc) abierto donde interpretan un baile, con el objeto de recoger donativos que serán los premio en las carreras que se celebran la mañana del 25 de agosto.
Después de haber recorrido gran parte de la villa, el séquito vuelve a la Plaça Major donde sobre el escenario interpretan otras dos danzas finalizando la actuación.
SANT BARTOMEU.
Los Cossiers de Montuïri efectuan tres salidas durante las fiestas de Sant Bartomeu: dos en la víspera y una el día de la festividad.
En la primera danza, la víspera de Sant Bartomeu, a las siete de la tarde comparecen junto al Dimoni y los flabiolers en la plaza del Ayuntamiento, -siempre abarrotada de gente, especialmente joven, que minutos antes de la hora establecida ya reclaman la presencia de los protagonistas de la fiesta- para,
tal como reza el protocolo, interpretar "Flor de Murta", el más representativo de sus bailes y que ha dado pie al himno de Montuïri.
Tras la primera danza, los Cossiers acompañan a las autoridades religiosas desde la rectoría al templo parroquial para asistir a las "Completes", y al acto religioso-popular de culto a la imagen del patrón.
En el templo se reparten entre los asistentes ramitos de albahaca, la misma planta que llevan en la mano los Cossiers cuando bailan y cuyo aroma, ahuyenta los insectos. Aplicado metafóricamente a la fiesta, este signo aplaca cualquier mal que pueda afectar a la población.
Tras la pausa motivada por las Completes, el grupo emprende el recorrido por el recinto urbano: Carrer Major, pare Vicenç Mas, es Dau, Ramon Llull… Acostumbran a visitar las casas de autoridades locales, antiguos cossiers o flabliolers así como personalidades de la villa. Los bailes, las melodías, las carreras delante del Dimoni… la fiesta se prologa hasta bien entrada la noche.
Dos horas después del comienzo del primer baile, la comitiva que les sigue y que habrá ido en aumento, se asoma por la calle de Es Pujol: queda el último tramo del itinerario. La bajada de la cuesta que, peligrosa para quien no está acostumbrado a correr delante del Dimoni, resulta espectacular.
Ya de nuevo en la plaza, los Cossiers subien al tablado para ofrecer las últimas danzas del día de Sa Revetlla.
En la festividad de Sant Bartomeu, los Cossiers actuan por tercera y última vez. La jornada empieza a las 9:00 al son del alba de las xeremies desde lo alto del campanario de la iglesia. A las 10:00 salen los cossiers y el dimoni del Ayuntamiento, bailan sobre el escenario y sin más preámbulos inician el recorrido por el pueblo. Acto seguido acompañan con el baile de "Els Mocadors" a las autoridades religiosas y civiles (por separado) hacia el templo para la Missa Major. Después de la homilía danzan "l´Oferta" en el interior del templo. Cerca de la una y sobre el tablado de la plaza del Ayuntamiento, los Cossiers ofrecen las últimas actuaciones ante el público.
Fotos Biel Gomila i "Un cop d'ull"
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)